PORTA FIDEI. ANY DE LA FE

En llatí i així ens entenem millor. No sé si ho sabíeu que el Papa i jo tenim la mateixa edat, 85 anys, de la quinta del 48. Ell deu tenir tantes de xacres com jo. Ara, diuen, que s’ha posat un metge a viure amb ell. Jo estic de metges fins dalt el cap, tot el dia vaig i venc del Canal Salat i no valc per res. En la solitud de la meva cel·la, ell i jo ens gosam, sense saber-ho l’un de l’altre. Fa vint anys que estic jubilat i, amb aquest fred, ni goso sortir al carrer. Ell fa molt de paper encara i per molts anys. He dit que ens gosavem. Ell escriu i escriu sense parar i jo el llegeixo i el llegeixo. Veurem qui es cansa primer. No sé ell d’on treu el temps per escriure tant. Jo tenc tot el temps i una lupa molt bona, perquè la meva vista em falla de debò  darrerament. M’agrada llegir el Papa, diuen que és molt savi, jo el trobo exquisit i, moltes vegades sorprenent. M’agrada més quan escriu que quan armen, amb el cardenal Rouco, tant de sarau a Madrid. Hi ha gustos per  a  tots.

Tornem al tema. Fa dies que vaig trobar, damunt la taula, un plec  d’una dotzena de fols,  escrits amb lletra menuda,  “Porta fidei” un “Motu propi” del Papa anunciant “l’any de la fe” a partir de l’11 d’octubre de 2012, data del cinquanta aniversari de la inauguració del Concili,  l’any 1962. El Concili? No havíeu sentit a dir que ja no se’n parlava? Jo sí. I les males llengües deien que ni aquest Papa, ni l’anterior no n’eren gaire. Doncs llegiu “Porta fidei”.

El Papa vol un any sencer per rellegir els documents del Concili, això sí, amb l’esperit  de la tradició, la més antiga, suposo, la que ve de l’evangeli i no de les tradicions  més carques que no admeten  mai cap primavera a l’Església.  Recomana també de llegir el Catecisme de l’església catòlica de Joan Pau II, un document que “és un fidel reflex del Concili”, diu el Papa. Tenim feina i roba a tòrcer. Cinquanta anys no són res en la història d’un Concili. El Concili de referència  és encara inèdit. Aquest pot ser l’any de la reconciliació dels amics i dels adversaris del Concili i de llegir-lo, sense apropiar-se’l. El Concili no és propietat de ningú, és de tots. Es poden esperar cinquanta anys més però per al Papa ja ha arribat l’hora i per als successors del cardenal Octaviani? Déu faci que també.