DEBACLE ELECTORAL

Vull comprendre aquests resultats electorals tan adversos per al POSE i no hi arribo.

Recnec que ZP ha estat el president més progressista que mai hem tingut. Mirau les lleis i les ganes de posar-se al dia. Això sí tampoc ell no ha tingut el coratge encara de denunciar el concordat amb la Santa Seu. Qüestió urgent i difícil, que tampoc Gonzalez no va esmentar

Veig, així mateix, que la gestió del govern en temps de crisi, no ha estat prou intel·ligent i tampoc en temps d’abundor, quan es feien concessions excessives als casats que tenien infants i  s’invertia en grans obres que ens deixaven sense recurssos, si venien maldonades.

Consider que ZP hauria d’haver escoltat millor el seu ministre  d’economia, el Dr. Solbes, que ara un home cabal i de prestigi, en lloc de substituir-lo per personal dòcil i no prou competent. Es van voler mantenir, a deshora,  alguns excessos de la societat del benestar, que irritaven i provocaven l’oposició, insostenibles en temps de crisi, i que ara, per reacció, serviran per justificar unes restriccions perilloses i posar en qüestió la més bona adquisició de la social democràcia. 

El creixement desmesurat de l’atur, i la presència incòmoda, per a molts, dels immigrants en temps difícils i una oposició inclement, que no ha volgut ajudar ni una mica i només s’ha afirmat erosionant el govern, amb molt d’escàndol i desmesura.
Així mateix consider el president una mica arbitrari,persstent a prendre decissions massa personals sense confrontar-les prou

Per altra banda, socis sovint deslleials del PSOE, que es situen a l’esquerra extrema, com el PSM i altres petits partits, han exigit massa i han desacreditat el PSOE com un partit d`esquerres i han fustigat massa la dreta amb les seves posicions excessives sobre el territori, la llengua i l’espai públic. Qui ho vol tot ho perd tot, més val anar a poc a poc. que caure a l’altre extrem on tot l’esforç passat serà perdut.

Hem de parlar de dues legislatures molt diferents. La primera, en l’abundor, tot va ser més fàcil. La segona, en temps de crisi, les coses no han anat tan bé. Primer de tot per negar la crisi i segon per haver de prendre mesures impopulars i contra el programa socialista, al dictat del mercat i de la Comunitat Europea. Ningú no va poder assumir, de cap manera, les restriccions, més simbòliques que reals, als jubilats i als funcionaris.

Tothom unànimament, a tot el país, contra ZP, el culpable de tots els mals.Em sembla excessiu, i la crisi? Les concentracions a les places del 15M i les seves denúncies indiscriminades, contra els partits, foren capitalitzades en contra del partit del govern, en un plebiscit contra ZP, carregat, al meu entendre, de prou imprudències i tossudeses, en una gestió prou deficient, que ha fet patir els seus i els altres.

Tan de bo que només sigui una unanimitat adversa contra el president i no contra el partit. Demanem que Rubalcaba pugui girar aquests resultats del dia 22M i neutralitzar una mica la dreta guanyadora a fi de no acabar essent una oposició  minoritària i impotent d’uns votants d’esquerres dividits i empetitits.