Tot són laments. Les regions europees de cristianisme antic viuen ara lluny de l’església i no demostren gaire interès de tornar. Les dues grans guerres i els temps moderns acabaren amb la societat de cristianitat que es donava a Europa.
En els anys de post guerres, l’esglesia francesa s’adonà que França ja no era cristiana sinó terra de missió i així sorgiren moviments com els sacerdots obreres o una pastoral de comprimís i altres iniciatives per recristianitzar la societat a França a Holanda,a Alemanya i a gran part d’Europa. Un gran esforç d’evangelització, que no va poder parar el ràpid procés de descristianització, ni el retorn dels soldats, que venien de la guerra, a la missa dels diumenges.
No es pot evangelitzar sense ser evangelitzats primer.
Benet XVI proposa una renovada empempta misionera i així acaba de crear un Consell Pontifici per a la Nova Evangelització. Bona idea.
Coneixent però els incomptables esforços i projectes renovadors del segle XX i la millor oferta de conversió proposada a l’Església de part del Concili Vaticà II, qui pot creure ara en la sola eficàcia d’una nova Comissió Pontifícia?
Bé hi voldríem creure però la imatge d’un cardenal , que no sigui un sant reconegut, com president d’una nova comissió romana ja no és avui cap garantia.
La bona gent de la Cúria romana, que posà tants d’entrebancs a les propostes de conversió a l’evangeli del Concili, preferí i prefereix sempre salvar primer la Institució de qualsevol risc de crítica de l’Evangeli en contra d’ella.
Si no ens convertim nosaltres i la nostra organització eclesiàstica, no convertirem ningú i els personatges de la Sagrada Cúria, mal que ens pesi, no són generalment de gaire garantia.
Què pensa El Papa, quan diu: “Difícilment desenvoluparan la nova evangelització comunitats cristianes afectades per la crisi de Déu?”
Bona idea el nou intent de mobilitzar els vells creients per la causa de l’Evangeli, però això ens exigeix molt als qui ens movem en torn de l’església si no volem donar un nou desengany i allunyar, cada vegada més, els que pretenem apropar. Ens hem de convertir nosaltres i també el nostre entorn. La jerarquia i l’esperit evangèlic de l’autoritat com un servei, el pluralisme, la unitat dels cristians, el diàleg amb el món i les altres religions, estimar més no condemnar tant...Hi ha molt a fer i cal afanyar-se de veritat al bon començament d’aquesta nova iniciativa papal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada