Fa pocs dies que vaig
ser convidat a un petit acte cultural a la biblioteca de Migjorn amb motiu del
bicentenari d’un periòdic en català que es deia “Llum nova” i que va tenir una
petita durada de dos anys. Un miracle, que mereix ser ben estudiat. Vaig néixer
quinze anys més tard que el periòdic de referència, després de Primo de Rivera,
val a dir-ho, i no hauria pogut endevinar res del que ara sabem, tal era la
fredor ambiental que va heretar, d’aquella època, el poble on vaig criar-me
Que bé aquell petit
cenacle de joves estudiosos d’Alaior i de Migjorn junts amb el jove alcalde i
també amb tanta d’altra gent, que fa
anys que es mantenen en la recerca i en l’estimació d’una causa comuna.
Tot el temps vaig
sentir la impressió que havíem d’estudiar a fons els dos primers decennis de la
vida cultural a Migjorn que han creat aquest record d’un poble culte, que tan
ens agrada recordar, així com ens ho han contat, sense obrir una via a
l’autocrítica d’aquesta supsada època daurada.
M’agradaria saber
perquè mestre Ferrer, abans d’anar-se’n a Artà, després d’una curta estada de
sis anys a Migjorn, va crear una altra
banda de música al casino de les dretes, la única banda que ha sobreviscut en
el temps fins els nostres dies, mentre l’altra, tan suposadament professional,
es va esfumar. M’agradaria conèixer la trajectòria post migjornera de mestre
Ferrer a Artà i també la història oculta de tants migjorners compromesos en la recerca
cultural i també la d’altres migjorners temporers vinguts de fora a cercar
al·lotes casadores, Ruiz Manent, Martí Bella, Joan Moll, Andreu Casesnoves i tanta
d’altra gent, l’apotecari Borràs de Migjorn i d’algun altra més tardà com Mn.
Joan Gomila. Darrera el mite podria quedar molta gent oculta i no prou
reconeguda
No podem quedar eternament
asseguts davant els mites, que ens van trametre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada