UNA ESGLÉSIA EN RECERCA

13-08-2010

Avui complesc vuitanta tres anys, tots viscuts a l’església de Jesucrist a Menorca, on desitjo viure sempre fins a la mort.

Obro aquesta pàgina per escriure-hi alguns dels meus records i recollir algunes dades que podran servir per conèixer la història i el creixement de la nostra petita església, especialment en la segona mitat dels s.XX i el començament del XX1.

Algunes coses que escriuré hauran de quedar amagades, per un temps, a fi de no encendre la polèmica.

Acceptaré les observacions que vulguin fer-me a fi d’obrir un debat constructiu i ajustar-me més a la veritat i a l’objectivitat dels fets.

Vaig néixer a Migjorn Gran d'una família humil però arregladeta.

La mare era una fervent creïent, posada a prova, fins que morí dòcilment als quaranta-dos anys, després d’una llarga malaltia de cinc anys, quan tots els fills érem encara massa tendres i necessitaven de la seva companyia. Don per segur, tanmateix, que de l’altra vida,ella ens ha ajudat ben prou.

El pare era un republicà que, així i tot, anava a missa primera els diumenges, mig d’amagat. Estimava la mare. Els matins d’hivern, de bona matí, li portava el cafè al llit, ben calent. “No et moguis Nina que fa molt de fred. Els dos junts portaren la casa avant, ell tot sol la portà a la ruïna, després de la mort de la mare. Era bon home i li prengueren les orelles les dones que llogava per la neteja de la casa. Morí als setanta set anys. Al cel sien.

A casa érem quatre. Tres germans i la germaneta petita,sense mare.

A mi em feren escolanet des que vaig fer la primera comunió, als sis anys. La mare amb molta paciència, em va fer aprendre tots els llatinorums però era massa baixet i no podia girar el missal. Això sí, a les sis era a la sagristia, una cosa per l’altra.

En aquell temps hi havia més misses a servir cada dia, al meu poble, que avui a la Catedral de Ciutadella. Cinc misses, la del Sr Rector, el Vicari, dos vells sacerdots jubilats i un beneficiat que venia a cobrir l’A.C., d'uns joves entusiastes que sempre cantaven, amb gran vigoría, “Juventudes católicas de Espanya”