El Congrés eucarístic celebrat dins el centenari de la fundació del seminari de Ciutadella fou l’acte més significatiu del triomfalisme religiós del nacional catolicisme. Tota Menorca reunida, el bisbe, el gran pontífex, enlairat en una carrossa, que portava també la gran custòdia de la catedral, era rodejat de totes les autoritats i també de tot el clergat de Menorca així com de nombrosos fidels vinguts de tot arreu a la gran processó de clausura i a l’auto sagramental “la Cena del rei Baltasar," interpretat vora l’obelisc de la plaça del Born, per reconeguts artistes locals com Delfín Serra i el germans Mascaró Montero, a la vetllada del mateix diumenge de clausura.
El centenari de la fundació era l’any 1958 però del bisbat no deien res i un per l’altre s’ajornà la celebració a 1959. El seminari assumí el compromís i essent que sempre havíem sentit dir que es celebraria un congrés eucarístic en aquesta efemèrides, posarem fil a l’agulla.
El canonge Gorries seria el president de la junta i la feina l’assumiríem nosaltres, que al mateix temps teníem la responsabilitat del seminari i del curs acadèmic.
Aviat s’animà molta gent i les monges de Lestonac, especialment la mare Leoz i les seves col·laboradores, prepararen una gran exposició d’ornaments litúrgics i de joies i relicaris, que va interessar a molta gent. Entre tots i en pocs mesos es portà a terme tota la organització i el congrés va resultar un èxit, que avui no ens satisfaria. Un reconegut predicador, El P.Angel Beregistain, vingut de Navarra, animà el fervor eucarístic i es feu càrrec de les prèdiques, que ajudaren molt als participants.
Cada any, fruit de la propaganda vocacional, ingressaven al Seminari, un bon grup de nous seminaristes. Aquest any, en el fervor religiós del Congrés,també sorgiren algunes vocacions que ingressaren al seminari i que arribaren a bon port. Avui un d’aquells nois és bisbe i altres porten activitats a les parròquies i en el govern de la diòcesi, ben considerables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada