A finals dels anys cinquanta, importaren de Mallorca una experència místico-pastoral prou curiosa, amb la qual, tot i que mai no mi’hi vaig identificar, vull tanmateix fer-ne esment com una mostra de creativitat i de recerca d’una església que no podia aturar-se.
L’any 1945, s’acabaren les llibretes de racionament, però seguia encara ben viu el trionfalisme de la postguera. A Palma havia arribat un bisbe jove, molt entussiata. El bisbe Hervàs volia trencar de pressa l’ensopiment de tants d’anys d’un bisbe vell, que tenia la diòcesi de Mallorca mig adormida i sense empenta.
L’obra de l’AC. Jovenil i el seu entusiasme del moment no bastava. Es necessitava una empenta forta, que fes reaccionar les consciències adormides. L’inventor es deia Bonin, president diocesà de lA.C. juntament amb uns quants joves carismàtics i un bisbe també carismàtic, caigut del cel.
En Josep Seguí, un jove estudiant maonès, es trobava a Palma, en aquest avinentesa i s’involucrà ben aviat en el vertigen d’aquesta invenció miraculosa que arreplegava tants nouvinguts con arribaven.
No gaire més tard, ordenat sacerdot, Mn Seguí importà a Menorca aquest fervor religiós, que, a més de cursillos es deia també “ de colores” per mor d’una cançó manllevada, que havien agafat, en broma, com l’himne provisional d’aquesta activitat apostòlica.
En Bartomeu Febrer, un sacerdot de Mao s’apuntà dels primers a una obra, que havia de capgirar el món.
Val a dir que feia goig de veure resar, agenollats i amb els braços alçats, aquells joves entusiastes i també homes fets amb cabells blancs, com si haguessin descobert, ara mateix, el valor de ser cristians.
També feien oració personal i havien de donar compte, cada setmana, quin havia estat el moment que s’havien sentit més prop de Crist.
Vist de lluny, a res s’assemblava més que a un batalló de Wikings, que tenia la important missió de convertir-nos a tots i d’implantar una nova església ben nova.
Acabaren morint d’èxit, després de molt d’enrenou i bona fe. Això sí. No se’ls pot negar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada