Avui, dia cinc de Juny de 2.011, en el vuitanta-tercer aniversari del meu naixement, començo un altre pelegrinatge seguint la ruta que l’església ha fet a Menorca en els temps recents dels segles vint i vint-i-un.
No sé si me’n sortiré. El temps que em queda sempre serà curt i fràgil. Vull vèncer la son que la vellesa i la pèrdua de la vista m’han portat, una son tossuda, que dura tot el dia.
Voldria trobar la col·laboració per obrir un debat que ens ajudi a recórrer el pas del Senyor per aquí i també les nostres desercions.
Proposo de començar resant el Pare nostre en la versió d’una església veïna i també petita com la nostra, la Provençal, la llengua de Frédéric Mistral.
Lou Pater
Que toun noum se
Santifique
Paire que sies dins lou
Céu
Que toun régne
Pacifique
Sus la terro vengue léu.
Perdouno
Touti nosti mancamen
E pauras quand nous
Pouchouno
Gardo-nous dou mau,
Amén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada